Avui és un dia trist per a molts dels treballadors/es municipals d’Abrera.

Amb 100 vots a favor, 41 en contra i 5 abstencions, el govern municipal ha aconseguit el seu objectiu: que la plantilla acabi acceptant una RLT on 85 companys/es continuen estan per sota de la mitjana salarial d’ajuntaments similars a Abrera, i especialment els que tenen menys retribució.

Ens dol profundament veure com, un cop més, s’ofereixen engrunes i les acabem acceptant.

Engrunes que perpetuen desigualtats, desmotiven i condemnen una gran part de la plantilla a salaris indignes per la feina que fan cada dia amb professionalitat i compromís.

Avui sentim pena, decepció i impotència.

Pena perquè el govern ha aconseguit dividir-nos.

Decepció perquè, malgrat tots els avisos, s’ha validat una RLT amb molts errors, feta a pedaços i sense objectivitat.

I impotència perquè sabem que aquesta no és la RLT que mereixem.

Però també hem de fer autocrítica.
La realitat és que la majoria de gent no ha volgut lluitar i d’això el govern actual del PSC d'Abrera s’aprofita.

Hem deixat que la por, el cansament o la indiferència pesin més que la lluita.

I aquest pensament d’acceptar el que ens imposen és el que ens està fent perdre, a poc a poc, els drets que tants esforços ens han costat aconseguir (teletreball, excessos horaris, lot de nadal, premis de jubilació i antiguitat, retribució d’hores extres, pagament dels nivells acordats etc)

Només si ens mirem de cara i reconeixem això, podrem revertir-ho.

Tot i així, volem agrair de tot cor als 41 companys i companyes que han votat NO, així com als que han votat abstenció perquè considerem que han apostat per la lluita. 

Heu estat valents i coherents ja que no es pot aprovar una RLT amb aquest número tan elevat d’errors i on es planteja com a “guany” el deixar-nos per sota de la mitja salarial, especialment en els llocs amb retribucions més baixes. 

Molts ens heu fet arribar la vostra indignació i la vostra voluntat de valorar la impugnació, davant d’aquesta proposta per la seva manca d’objectivitat i el perjudici que us genera.

Des del SAFAL, us escoltem i compartim aquesta inquietud.

Per això, obrim les portes del sindicat a totes i tots els que heu votat NO, per valorar conjuntament amb el nostre equip les opcions de continuar defensant el que és just, convocant-vos a una reunió tan aviat com s’aprovi.

El camí no s’ha acabat.
Encara hi ha esperança, encara hi ha força col·lectiva, encara hi ha dignitat.

Si una cosa ens ha ensenyat aquesta votació és que no tot està perdut mentre hi hagi qui digui prou.

Per una RLT justa, objectiva i igualitària.

PERQUÈ NINGÚ QUEDI ENRERE